SBLogo 300
 
Slider

Residències musicals | Auditori de La Pedrera, Barcelona

Revista Musical Catalana (24/01/2018) - Lluís Trullén

Cal considerar la soprano Sara Blanch com un dels valors emergents més destacats de l’actual panorama musical del nostre país. Els seus reconeixements aconseguits al Concurs Francesc Viñas ara tot just fa un any i les actuacions al Teatro Real, Liceu o Castell de Peralada comencen a avalar aquesta veu que pel seu timbre i color, projecció i nitidesa, posseeix unes qualitats que la fan apta per abordar amb totes garanties un amplíssim repertori i diversitat de gèneres musicals.

La Vanguardia (18/03/2018) - Roger Alier

La jove soprano de més projecció internacional, doncs, proposa, a través del seu registre únic i timbre flexible, un viatge pel barroc (...) ens ha cantat àries de Giulio Cesare ,de Rinaldo i d’Alcina (...) amb un bonic esplet de coloratura de molt alt nivell (...) també hi ha hagut una brillant interpretació del motet vivaldià In furore justissimae irae, considerable per la seva complexitat vocal.

L’Elisir d'amore | Teatro Campoamor, Oviedo

Ópera Actual (17/11/2017) - Diana Díaz

Sara Blanch va triomfar amb els seus mitjans vocals i emissió depurada, mentre la coqueta Adina jugava amb l'amor, des de la línia adornada a la més lírica, en un fraseig perfectament dibuixat i d'exquisits perfils. Els seus dots vocals, amb flexibilitat i expressió, van aconseguir altes cotes en moments com "Chiedi all'aura lusinghiera" o en la seva defensa de Nemorino davant Belcore i, sobretot, en el seu duo amb Dulcamara en el segon acte.

Codalario (23/11/2017) - Inés Tartiere

En l'apartat vocal va brillar amb llum pròpia l'encantadora Adina de Sara Blanch. De gran presència escènica, musicalitat innata, amb una tècnica depuradíssima, va demostrar perquè és una promesa emergent del panorama líric nacional.

Gala d'estrelles | Festival de Santa Florentina, Castell Jalpí, Arenys de Munt

La Vanguardia (08/2017) - Jorge de Persia

L'altra veu de l'esmentat trio mozartià que va tancar amb cohesió i èxit la primera part era la jove soprano Sara Blanch, d'excel·lents recursos tècnics que va lluir a La Reina de la Nit, o a 'All I ask of you' de Lloyd Weber, amb una estupenda musicalitat ben condimentada amb un timbre fi i personalitat.

La straordinaria vita di Sugar Blood | Festival Castell de Peralada, Girona

El Periódico de Catalunya (21/07/2017) - César López Rosell

Blanch (mare soprano de la nena), va tornar a demostrar la seva ascendent progressió amb aguts sempre ben col·locats, un fraseig lluminós i una gran expressivitat.

Blog In Fernem Land (22/07/2017)

(...) cal saludar amb exultant alegria la consolidació de la gran Sara Blanch, en constant evolució vocal i que sense deixar de meravellar amb els portentosos sobreaguts, ja sigui en forte, com en els eteris i flotants pianissims, està ampliant el centre amb unes tonalitats més fosques altament gratificants. Per a la jove Blanch tots els meus encesos elogis per una interpretació virtuosística, sí, però també dramàticament molt intensa i treballada. BRAVA és poc.

La Vanguardia (23/07/2017) - Roger Alier

Sara Blanch, que va donar vida al paper de Mara, la mare de Sugar, amb una exhibició vocal fora de tota mesura per la seva qualitat i els sobreaguts estratosfèrics a què ens té ja acostumats. (…) la presència de Sara Blanch li va donar caràcter de gran esdeveniment.

La Flauta Màgica | Teatro de la Maestranza, Sevilla

El Mundo (13/02/2017) - José Antonio Cantón

Sara Blanch va manifestar la seva categoria de soprano dramàtica d'agilitat fent de Reina de la nit, demostrant una coloratura fàcil alhora que ferma i una controlada empenta d'emissió.

Don Giovanni | Teatre Kursaal, Sabadell

La Vanguardia (30/10/2016) - Jordi Maddaleno

En l'apartat protagonista femení va brillar amb llum pròpia la soprano Sara Blanch, un debut radiant, ple d'una vitalitat vocal irresistible.

Naciódigital (07/11/2016) - Ovidi Cobacho

El debut de Sara Blanch com a Zerlina fou un dels luxes musicals de la vetllada. Dotada d'un instrument privilegiat, de gran bellesa tímbrica, exquisida sensibilitat i envejable intuïció canora, la seva trapella camperola fou un prodigi de musicalitat i picardia escènica.

Chateau Margaux / La Viejecita | Teatro Real, Madrid

Ópera Actual (05/05/2017) - Isabel Imaz, Mario Muñoz

La cantant catalana no va semblar acusar cap pressió i va construir els seus dos papers protagonistes amb total naturalitat. La innocència forma part essencial de tots dos personatges, i Blanch va saber aportar en el actoral aquest candor d'altres temps que identifica un arquetip de dona sobre el qual el muntatge ironitza. La seva bona presència escènica es va complementar en el vocal pel seu gust pel fraseig i un bon control -a més de facilitat- per al sobreagut. No va poder començar millor les seves col·laboracions amb el coliseu madrileny.

Festival de valsos i danses | OSV - La Faràndula

iSabadell (08/01/2017) - Josep Asensio

La veu de Sara Blanch, la gran sorpresa de la nit. (...) ha significat el descobriment de la soprano Sara Blanch que amb la seva veu ha deixat el públic bocabadat (...) Però ha estat la soprano Sara Blanch l’encarregada de posar la màgia de la seva veu en aquesta segona part del concert. Si ja havia sorprès amb la interpretació de Mein Herr Marquis de Johann Strauss II, ha estat amb Song of Olympia, on representava a una nina mecànica, on ha captivat tothom. Cal fer un repàs a la seva biografia per adonar-nos que estem davant d’una gran artista.

El Periódico (20/12/2016) - César López Rosell

L'orquestra i una brillant Sara Blanch inauguren amb èxit al Palau la gira de concerts per Catalunya (...) la presència de la lluminosa soprano Sara Blanch, qui, després de guanyar vuit premis Viñas, segueix, als seus 26 anys , una ascendent carrera que enguany la portarà a debutar al Liceu (al costat de Plácido Domingo) i al Teatro Real. (...) impactant actuació de Blanch amb l'ària "Mein Herr Marquis" de l'opereta "El ratpenat". La soprano va desplegar la calidesa i bellesa de les seves aguts portant-se la primera gran ovació de la nit. El mateix va passar amb la seva magistral interpretació, plena de gràcia i expressivitat, de la "Cançó d'Olympia", representant a la autòmat de "Les contes d’Hoffmann".

Le Comte Ory (G. Rossini) | Rossini in Wildbad

Pforzheim Zeitung (19/07/2016) - Rainer Wolff

Entre tots els solistes va lluir la soprano Sara Blanch, fent una capriciosa Comtessa Adèle de tècnica consumada en tots els registres, amb una veu de gran solvència tècnica. Va resoldre amb desimboltura les més exigents escales i ornaments i va passar sense esforç per les notes més altes i un frenètic parlando, convertint-se així en la troballa d'aquestes representacions.

Online Merker (17/07/2016) - Udo Klebes

Sara Blanch va imprimir a la seva Comtessa no només una gran desimboltura escènica sinó també una indubtable eloqüència vocal, resolent la seva gran ària (en origen un passatge de la Comtessa de Folleville a Il viaggio a Reims) amb uns atacs formidables, una impecable coloratura i un timbre sensual, deixant en conjunt una impressió deliciosa.

Online Musik Magazine (17/07/2016) - Thomas Molke

Sara Blanch va servir el paper de la Comtessa amb un clar i dringant instrument de soprano lleugera, capaç d'una coloratura espurnejant. Així va quedar palès a la seva gran ària, "En proie à la tristesse", en la qual es lamenta de la seva malenconia, quan de fet només plora perquè ha perdut el seu barret, com la Comtessa di Folleville a Il viaggio; sens dubte el moment àlgid de la vetllada.

Il vespro siciliano (G. Rossini) | Rossini in Wildbad

Online Musik Magazine (25/07/2015) - Thomas Molke

Sara Blanch captiva com a Aurelia amb la seva juvenil veu de soprano, que afavoreix la seva credibilitat.

L'Italiana in Algeri (G. Rossini) | Rossini in Wildbad

Online Musik Magazine (19 /07/2015) - Thomas Molke

Sara Blanch mostra com a Elvira una lluminosa veu de soprano i uns aguts nets i clars. Donat que la seva aparença en absolut és inferior a la de la bella Isabella, ha de deixar clar mitjançant la seva actuació perquè el bei n'està tip. I això ho aconsegueix Blanch de manera excel·lent; fingeix ser la devota esposa amb laments desconsolats que treurien de polleguera fins i tot al més masclista.

La cambiale di matrimonio (G. Rossini) | Teatre de Sarrià, Barcelona

Núvol, el digital de cultura (02/02/2015) - Aina Vega i Rofes

Sara Blach, que encarnava el personatge, ens va oferir un vespre de luxe: la quarta guanyadora del Premi Viñas va omplir la sala de matisos. La seva coloratura era precisa i gens forçada, i es va reafirmar la facilitat de la soprano en pels aguts i els sobreaguts, que van sonar rodons i plens de força quan la pàgina ho requeria. Però la zona central també sonava sòlida, i la línia melòdica, l’element que ha hagut de treballar més en el decurs dels seus estudis, era contínua i expressiva. La seva veu càlida i vellutada ens va tornar a enamorar.

Guanyadors del concurs Tenor Viñas | Teatro Real, Madrid

Brioclásica (02/2016) - Paloma Sanz

La més aplaudida va ser la soprano espanyola Sara Blanch, quart Premi, Premi de Sarsuela i Premi al Millor Cantant Español. No en va estava a casa. Una gran seguretat sobre l'escenari, acompanyada de lluentor i expressivitat. Molt bons aguts, i un so fresc i desembolicat per interpretar “La canción del ruiseñor” de Doña Francisquita, de Amadeo Vives, “Me llaman la primorosa”, del El barbero de Sevilla de Giménez i Nieto i una intensa “Quel guardo il cavaliere… Sota anch´io la virtu magica”, de Don Pascual de Donizetti. Un excel·lent recital que garanteix un brillant futur.

53è Concurs de Cant Tenor Viñas | Gran Teatre del Liceu, Barcelona

Revista Musical Catalana (28/01/2016) - Mercedes Conde Pons

Magnífica va ser l’actuació, tant en la final com en el concert de guanyadors de la soprano catalana Sara Blanch. La cantant té una desimboltura escènica inhabitual en els joves cantants en les primeres incursions en escenaris de la dimensió del Liceu, cosa que la va meritar per al premi del públic, naturalment justificat sobretot per la seva esplèndida actuació global. Si en la final la soprano va arrencar la seva actuació amb una impressionant i enèrgica versió de “Der Hölle Rache” de La flauta màgica de Mozart –amb uns aguts de precisió impecable–, la cantant va repetir en la final i el concert de guanyadors “Me llaman la primorosa” d’El barbero de Sevilla de Nieto i Giménez, que la va fer mereixedora del premi al millor intèrpret de sarsuela. “Una voce poco fa” d’Il barbiere di Siviglia de Rossini –amb sobreaguts i ornaments molt ben escollits– van permetre gaudir d’una veu homogènia i molt ben col·locada, de color rodó si bé ocasionalment subtilment entelat, que esperem que li depari en el futur una carrera plena d’èxits.

El Pais (25/01/2016) - Javier Pérez Senz

Qui va triomfar en gran en el concert va ser Sara Blanch, que va mostrar els seus molt prometedores qualitats vocals interpretant, amb art, aplom tècnic i gràcia escènica, pàgines cèlebres de l'òpera de Rossini i la sarsuela de Nieto i Giménez que comparteixen el mateix títol: "El barber de Sevilla". Va guanyar un quart premi, però és la veu que es va dur, al costat de Bridges, els més entusiastes aplaudiments del concert.

Barcelona Classica (23/01/2016)

(...) l'altra gran triomfadora d'aquesta edició ha estat la soprano catalana Sara Blanch, guanyadora del quart premi oficial, del premi del públic i d'altres sis premis especials i premis extraordinaris, gràcies a una espectacular actuació amb l'ària de la reina de la nit de La flauta màgica i una peça de la sarsuela El barbero de Sevilla.

2a Edició 'Enamora't de la Lírica a Tivissa'

Núvol, el digital de cultura (10/08/2015) - Aina Vega i Rofes

Sara Blanch, la soprano lleugera de Darmós que fa poc era una jove promesa i ara ja només és jove, perquè s’està consolidant. Acaba d’aterrar d’un festival a Alemanya i té molts projectes per aquest curs vinent, i no ens estranya, perquè la seva veu és senzillament deliciosa. La seva capacitat per controlar els aguts és esfereïdora i canta amb una sensibilitat extrema. A la primera part va cantar “O luce di quest’anima”, de Linda de Chamounix de Donizetti, que va defensar amb solidesa, però el plat fort venia a la segona part, amb l’ària de la Reina de la Nit “Der Hölle Rache” de Die Zauberflöte de Mozart, una pàgina on la protagonista es torna malvada perquè no vol que Pamino i Pamina, la seva filla, es fonguin en l’amor. Blanch va dir cadascuna de les notes amb nitidesa i seguretat, i en aquest punt la va ajudar molt el pianista Josep Buforn, que seguia la seva respiració mal·leabile i extrema. El públic va quedar estupefacte amb l’espectacle que acabava de contemplar.

Riberaonline (11/08/2015)

(...)Val la pena destacar que la de la soprano Sara Blanch, filla de Darmós, ha suposat tot un esclat, el seu talent ha brillat i el públic ha fet també seu el valor de la veu de la jove soprano.

IX Curs internacional de cant Camerata Sant Cugat

Diari de Sant Cugat (13/07/2012)

El primer premi del concert va ser atorgat molt merescudament pel selecte jurat a Sara Blanch. Una soprano de veu neta, timbre agradable, domini de les agilitats i, sobretot, una capacitat innata per seduir el públic.

La serva padrona (G. B. Pergolesi) | Teatre de La Faràndula de Sabadell

Diari de Sabadell (01/12/2015) - Esteban Rey

Serpina, la criada mestressa de Sara Blanch va ser l’altra clau d’èxit de la nit. Vocalment la més completa per l’emissió, el modelat del timbre, els picats puntuals però perfectes i una actuació que justifica la projecció en les nostres contrades i fora d’ella.

Revista Musical Catalana (02/12/2015) - Roberto Benito

La Serpina de Sara Blanch va ser brillant, amb una veu segura, present, facilitat en els aguts i les ornamentacions, gràcia escènica i molt bona dicció, tot destacant en la seva ària estel·lar “Stizzoso, mio stizzoso”.

Gala Amics del Òpera de Sarrià | Teatre de Sarrià, Barcelona

Núvol, el digital de cultura (02/11/2015) - Aina Vega i Rofes

Però l’estrella de la nit va ser Sara Blanch, una soprano exhuberant. Magnífica en la coloratura, amb uns aguts consolidats, va cantar una ària de L’occasione fa il ladro, també de Rossini i, més tard, “Quel guardo il cavaliere”, de Don Pasquale de Donizetti. Aquesta ària plena de subtileses va estar semi-escenificada, i va convèncer al públic. Els seus trinats i vibrats van ser de qualitat, i la seva potència va eclipsar l’escenari. Cal remarcar la joventut de la soprano, fet que ens fa pensar que encara ens esperen moltes sorpreses positives.

La serva padrona (G. B. Pergolesi) | Teatre de Sarrià, Barcelona

La Vanguardia (16/05/2015) - Roger Alier

(...) Sara Blanch, esplèndida intèrpret que va avançant cap al firmament operístic amb passa segura, una de les quals ha estat aquesta Serpina meravellosa cantada amb la seguretat i la qualitat vocal i interpretativa que va lluir continuament (...)

Núvol, el digital de cultura (20/05/2015) - Xavier Alern

(...) configurant un personatge seductor i convincent a través d’una representació molt teatralitzada (...)